En el context de l'Europa de la segona meitat del segle XIX es remunten els orígens de les agències de comunicació. Per tant, doncs, cal buscar els moviments històrics que feren necessari el naixement de la plataforma que solucionés els problemes per “la rivalitat per la conquista de la notícia, la més ràpida i més completa”, com defineix José Martínez de Sousa en la seva obra Diccionario general del periodismo.
L’expansionisme del capitalisme i el consegüent auge dels estats-nació, varem provocar un augment del consum de premsa. A més, la tecnologia informativa era protagonista d’un ràpid desenvolupament, alhora que les possibilitats de conèixer l’actualitat exterior eren quasi nul•les. També s’hi afegiren les ànsies de la població de conèixer més sobre els moviments que s’estaven donant al món, de manera que s’exigien recursos d’informació ràpids i detallats sobre els esdeveniments.
Tot i això, els mitjans comunicatius de l’època estaven constituïts per petites empreses familiars, amb una manca de disponibilitat tecnològica per fer front als temps que corrien.
Així, doncs, sorgiren les primeres agències de comunicació que inicialment no constituïen més que entitats formades per un número reduït d'empleats, per la qual cosa la seva tasca es veia limitada i es dedicaven a la traducció de la premsa internacional. No obstant, l'increment de demanda del lector i la gran quantitat d'informació que arribava des de l'exterior va fer que les petites empreses es dividissin en àmbits segons on succeia la notícia; per una banda, els que tractaven l'actualitat nacional, per l'altra, la de l'exterior.
Amb el pas del temps, els progressos tecnològics han fet possible la consoliació de les agències de comunicació, així com a augmentar el volum de la informació i a que aquesta sigui més detallada.
