Reuters va néixer de la mà de l’alemany Israël Beer Josaphat que va canviar de nom quan va abandonar el judaisme. Després de ser batejat, va passar a dir-se Paul Julius Reuter. Va començar com a col•laborador de Havas, després, Wolff i el seu cunyat Siemens van crear al 1848 la primera agència telegràfica alemanya, i un dels seus auxiliars, Julius Reuter, fundaria la primera agència anglesa al 1851.
A partir de que es fundessin Havas i Reuter, es van creant agències nacionals pròpies. Però va quedar clar que el poder polític-econòmic es corresponia amb el poder de les agències. Totes elles van fer coincidir la seva zona d'influència política dels imperis on es situaven. En 1849, Reuter, va crear-ne una de pròpia a París amb molt poc èxit a causa de la seva concepció inicial: Reuter i la seva dona sols competint amb els seus antics mestres (Havas i Wolff). Després del seu primer fracàs, fundà un servei de coloms missatgers entre França i Alemanya.
Abans, però, de fundar la seva agència de notícies, al 1850, va obrir una línia de telègraf a Aguisaran, després d’adonar-se que aquesta tecnologia, permetia la difusió de les notícies de manera mes rapida. En un principi, la línea connectaria amb Berlin, però al poc temps Reuter va redescobrir que la difusió a Brussel•les, un dels centres financers europeus en el S. XIX, que li reportaria més beneficis.
Al 1851, Reuter va marxar a Londres on va tractar de desenvolupar una línia telegràfica submarina que travessés el Canal de la Màniga i connectés Dover amb Calais. Després de nombrosos intents fallits el telègraf submarí va començar a funcionar a finals del mateix any. L’empresari va negociar amb la Borsa de Londres l’intercanvi de la informació financera de la resta d’Europa, fent-ho també així amb la Borsa de París.
Al 1865, el seu negoci va passar oficialment a ser una Societat Limitada amb el nom de: Reuter’s Telegram Company.
1) El seu primer objectiu fou la clientela de la Borsa londinenca, i més tard la de la premsa. Toparà amb una resistència, sobretot del diari The Times. Al mateix temps que la premsa creix exponencialment, una vegada és suprimit l'impost del timbre, amb la consegüent liberalització d'una càrrega econòmica que ofegava a la premsa anglesa, creix també l'agència.
2) Amb la Guerra de Crimea es converteix en la font de notícies obligada per a la premsa anglesa, fins i tot per The Times que en 1858 va acabar per reconèixer, a part del servei dels seus propis corresponsals, com a imprescindible el servei de Reuter.
3) Aparició de diferents tipus de competència. En 1868 neix la Press Association, fundada per diferents empreses periodístiques a Londres. Els seus propietaris, en règim de cooperativa, són els principals diaris anglesos. Aquesta acabarà per arribar a un acord amb Reuter.
4) Lligam amb la corona britànica i els interessos colonials de l'imperi. El seu creixement va lligat a les conquestes de nous territoris, així com al desenvolupament del telègraf. La seva posició a Londres, cruïlla del món i centre de la xarxa més important de cables telegràfics, anava a proporcionar-li molt ràpid una rellevància mundial. Durant tota la seva existència, la veritat de la Reuter, era la veritat de l'Imperi britànic.
Entenem doncs, que aquests mitjans porten en si mateixos el canvi i la revolució perquè ajuden a trencar barreres seculars, ancestrals, ajuden a desmitificar a arruïnar el carisma del posseïdor de la història, destrueixen costums i moralitats tradicionalment opressives, creadores de tabús sobre les classes que pateixen la història. Aquest paper conflictiu, contradictori, ho exerceixen sobretot sobre l'home urbà que al començament del segle ja és un ser social perfectament codificat, en el qual es gesta la història definitivament, sobretot en el si de societats industrials. Aquest marc urbà que havia propiciat la necessitat i satisfacció de la informació impresa, serà el mercat de tota classe de missatges i ell mateix serà un codi, una trama de significacions a diferents nivells que influeixen sobre el vianant, sobre el ciutadà del carrer. La ciutat proposada de lectura tal vegada sigui una aprehensió teòrica nascuda de l’ urbanisme dels anys 30 i definitivament aclarida en aquests últims vint anys, és aquesta necessitat de la societat doncs, el que fa que les agències de notícies es mantinguessin, entre d'altres factors.
