A un poble de la Xina o al centre de la ciutat de Nova York; a les 12 del migdia d’un dilluns o a les 4 de la matinada d’un divendres. Les notícies no tenen un límit ni en l’espai ni en temps, i la impossibilitat d’omnipresència dels mitjans de comunicació la cobreixen aquestes empreses, que tenen com a activitat productiva la difusió de la informació.
Les agències de notícies tenen corresponsals distribuïts arreu de la seva àrea d’influència. Aquests, donen cobertura als fets noticiosos i els envien cap a les oficines centrals de l’agència. Molts d’aquests reporters treballen com a freelance i són subcontractats per les mateixes agències. Una vegada la notícia arriba a la redacció central, s’acaba d’elaborar i tractar per poder ser posteriorment distribuïda als clients.
Les agències de notícies tenen contractes amb els mitjans de comunicació en funció dels serveis que els presten. Aquests serveis solen estar valorats en funció de la temàtica de les notícies que l’agència proporcionarà als mitjans o bé en funció del suport de la notícia en qüestió. Així, un cert mitjà de comunicació pot rebre, d’una agència concreta, vídeos de retransmissions esportives o entrevistes de clau econòmica. D’aquesta manera, dins de Reuters mateix podem distingir el Reuters World News Service (notícies), el Reuters News Picture Service (fotografies) i el Reuters News Graphics Service (infografia). Però el gran ventall que ofereixen les agències no s’acaba aquí. I és que hi ha també la possibilitat de pagar per notícies concretes, rodes de premsa, etc. sense necessitat de tenir un contracte previ amb aquella agència. Això permet que un cert mitjà, que per qüestions tècniques o humanes no pugui donar cobertura d’un fet noticiós, pugui donar la informació des d’una font externa.
El fet que la informació hagi de passar per tantes “mans” abans d’arribar al receptor no ha d’impedir que la notícia arribi quan aquesta encara és “notícia”. Per aquest motiu, les agències de notícies han de seguir un “procés productiu” molt ben estructurat. Alhora, però, la informació ha d’estar ben contrastada i tractada. L’equilibri entre ambdues coses és el que marca la competitivitat dins del sector de la informació.