Les agències que estableixen una superestructura amb normes pròpies van clarificant els acords en els primers anys. En el tractat de 1859 aquestes es conformaven amb el desenvolupament del negoci i el telègraf, tot i que deu anys més tard, la finalitat es va ampliar, establint ja l’explotació del telègraf, no només amb la seva pròpia nació, sinó que també en els territoris considerats afins. D’aquesta mateixa manera, el novembre de l’any 1869 es proposen negociar amb diferents governs. És llavors, doncs, on comença a néixer la relació entre la informació i la política. Després de vàries negociacions, el maig de 1876 culminen establint el repartiment del món en territoris propis per a cada agència. Així Reuter no podria informar del què succeïa, per exemple, a França, però sí a Anglaterra.
La seva capacitat d’acció els permet des del primer moment posar condicions als governs aliats. És llavors quan ens trobem amb agències superiors al poder de l’Estat, capaces de transmetre la informació a tot el món.
La deducció d’això és que les agències es lliguen a la política, per el propi interès d’elles, és a dir, en el moment en que es pretenia superar-se entre elles, cobrint informació no relacionada amb els seus països, no els va quedar altre remei que recórrer a algú superior, aliant-se amb els polítics dels país, arribant així a un acord.
No obstant, un acord sempre es pot trencar, de manera que va arribar el moment en que quan més poderós era el president del país, més poderosa era aquella agència, com és el cas de Reuter, la qual va insistir en mantenir-se a Hamburg i en altres ciutats, no obstant els acords, inclús havent cedit aquestes ciutats a Wolf. Encara que, per suposat, el lligam del país a l’agència, o al revés, sempre va quedar amagada. Era evident doncs, que tan agències com Estat treballaren junts, per interessos comuns, però tot vigilant que no sortís a la llum.
També cal destacar l’interès dels països en desenvolupar la política exterior, basada en el control de les comunicacions. Quant més informació beneficiosa obtingui el país, més important i desenvolupat semblarà fora del país.
Pel què fa la premsa, en la mateixa mesura que augmenta els nivells de producció, obrirà les seves pàgines al món, en seccions de notícies internacionals que cobriran esdeveniments varis, provocant la irrupció de les agències com a centres indispensables de informació.
Per aquest mateix motiu, una notícia captada per un periodista de Reuters acaba arribant a un nombre desmesurat de consumidors. Aquesta és una llaminadura massa dolça per aquells que anhelen poder i domini. Adnan Hajj, un periodista libanès de Reuters, va modificar algunes imatges immortalitzades durant el conflicte israelo-libanès del 2006 utilitzant el programa Photoshop, per tal d’agreujar els bombardejos israelians davant el gran públic. No se sap si Hajj va manipular les imatges per voluntat pròpia o aliena, però el rumor de la pressió política hi és present des del primer moment. Per exemple, el diari LA weekly, va publicar el 9 d’agost de 2006 que “ no se sap com se li va escapar a Reuters aquesta manipulació, però va passar i la imatge la va veure tot el món, una victòria més per la propaganda bèl·lica de Hezbolà (organització islamista yihadista) en front d’Israel i dels EUA”. José Carlos Rodríguez, membre de l’Institut Juan de Marina, escriu en un article a www.libertaddigital.com que “només una complicitat amb la mentida pot explicar el fet que l’editor de l’agència aprovés les imatges”, donant a entendre que la intenció de l'editor o de l'agència no era imparcial pel que fa al conflicte.
Així doncs, la informació sempre s'inclina cap a una direcció depenent de qui la escriu i de la seva ideologia, d'aquesta manera, les notícies sempre poden estar manipulades voluntariament, com és el cas de Hajj, o involuntaria.
Així doncs, la informació sempre s'inclina cap a una direcció depenent de qui la escriu i de la seva ideologia, d'aquesta manera, les notícies sempre poden estar manipulades voluntariament, com és el cas de Hajj, o involuntaria.
