viernes, 22 de octubre de 2010

Capacitat d'acció de l'agència Reuters

Des de que es van formar les agències de comunicació, un dels seus objectius principals va ser el de controlar les zones geogràfiques per assegurar-se l’abastiment de noticies als clients de la zona que dominaven. Lògicament, darrere d’aquest objectiu, s’amaguen interessos, pactes, intencions de moltes persones i empreses que ronden al voltant d’aquest món de la comunicació i que va originar un canvi molt fort a la nostra manera de viure.
Al 1851, Reuters va rebre una oferta per marxar cap a Londres i formalitzar la seva empresa. D’aquesta manera va establir la seva oficina principal a la capital britànica, en podria treballar amb més qualitat, més capacitat de transmetre informació i gaudir de les noves avantatges tecnològiques que estaven succeint en aquell moment, com la creació d’una línea telegràfica  per sota del mar o la creació del cable, que permetria una transmissió de noticies més ràpida. Un altre avantatge que va tenir es que la seva reputació va pujar ràpidament com a empresa; les ajudes van ser constants, li van presentar al rei i la reina, aconseguint cert ressò mediàtic.Apart, va gaudir de la bonança econòmica de l’imperi, que subministrava subvencions.

El tipus de noticies que distribuïa Reuters al seu començament van ser financeres, informant del comerç i la borsa a una part de Europa, fet que va originar guanyar-se el reconeixement dels comerciants de la zona per la seva confiança. El tipus de lector de les seves noticies era de classe mitjana i liberal. De seguida va començar a informar de noticies polítiques, i en menys de 10 anys es va col·locar com a líder dins de les agències informatives. Mentrestant, anava informant dos cops al dia sobre com anava la borsa, a canvi d’un preu anual per aquest tipus d’informació. A l’arribada de 1865:
  • Ja tenia el control absolut de la zona britànica.
  • D’una manera lenta però eficaç, va començar a propagar-se a la resta del món, exportant noticies una vegada al més a certes zones estrangeres com eren
    • Europa de l’est i Índia (en vaixell).
    • La Xina i el Japó cada 6 setmanes.
D’aquesta forma, la utilització del canal de Suez va fer que la ruta amb l’Índia i la resta de països orientals fos cada vegada més ràpida.
  • Des de Lisboa, rebia informació sobre sud Amèrica cada 3 setmanes.
  • Parlaven moltes vegades sobre les principals colònies britàniques, que van acabant sent una part fonamental de la transmissió de noticies.
  • Apart de expandir-se geogràficament, també parlaven d’altres temes no massa importants i intransigents, com l’imperi reial britànic.
El fet de no poder arribar a moltes zones del món, va fer que durant aquesta dècada les agències pactessin regularitzar l’intercanvi de certes tipus de noticies polítiques entre elles. Existeix una mútua cooperació entre les agències per evitar la competència deslleial entre elles. Finalment, es van acabant repartint entre elles, l’àrea d’influència en Europa, acordant quin havia de ser el seu creixement en altres continent.
Acabant la dècada del 1860, Reuters va decidir:
  • especialitzar el seu servei de noticies a la Xina i l’Índia.
  • Centrar els seus interessos generals en les principals colònies angleses: Austràlia, Nova Zelanda, Sud Àfrica i Índia.
La dècada del 1870, segueix la xarxa d’informació que cobreix el món sencer. Havas i Reuters signen un “tractat de fusió d’interessos”. Reuters té marcat com a mercat el seu imperi britànic i l’extrem orient. Fins al final del segle XIX, va ser la major agència de l’imperi britànic, la primera potència mundial.
  • Va establir una major presència en Alemanya amb oficines connectades amb Anglaterra i esperaven que signifiqués una expansió cap a l’est, guanyant terreny.
  • Es va fer patrocinador del cable atlàntic francès, per tal de tenir preferència en el contacte i establir noticies de Nord Amèrica amb més facilitat.
  • Va obrir oficines a punts clau on controlava la informació en Àsia, part del continent africà o Austràlia. D’aquesta manera es va assegurar encara més el subministrament d’informació a la població i a les agències. Va aconseguir molt més domini a certes zones que Havas i Wolff.
  • Va introduir membres d’altres agències com Wolff, que van estar treballant per a Reuters i subministrant informació de zones on no podien arribar.
  • Va acordar amb Havas intercanviant-ne noticies durant 5 anys, ampliant el rang d’abastiment informatiu.
  • Índia es va convertir en la part més profitosa de l’imperi Reuters, per la seva situació estratègica i geogràfica.
Entre 1876 i 1889, Reuters té l’hegemonia dintre del cartel de les agències  de comunicació, i continuarà així fins a 1909, per sobre de Wolff, Havas i Associated Press.
Durant el segle XX, les guerres sens dubte van ser un factor molt important per les agències de comunicació, que van estar comerciant i jugant amb aquest factor. D’altra banda, la introducció de nous mitjans d’informació com podien ser la ràdio, o la televisió, va fer que l’estructura de les agències es modifiqués i tinguessin una altre estructura, fent que no solament Reuters tingues una zona d’acció delimitada, sinó que arribés a més zones del món per abastir a la població de noticies. La manipulació dels interessos polítics i econòmics moltes vegades són una taca d’oli per a la comunicació mundial actual, que veu dia rere dia com es manipulen les noticies en funció de certs interessos.